Josep Lluís de Gabriel, Enginyer Tècnic en Telecomunicacions i director de Bitlonia.com, va visitar la EUPMT el passat divendres 9 de maig per fer una xerrada als alumnes del graduat sobre les noves estratègies de màrqueting digital 2.0

El primer que va és que a l’hora de prepara qualsevol estratègia de màrqueting hem de tenir sempre en conte l’usuari té el poder. És l’usuari qui avui en dia decideix què vol veure o escoltar i com ho vol fer; per tant tots els nostres esforços s’han de centrar en buscar que és el que ell vol.

Actualment gairebé tothom disposa d’una connexió a Internet. Amb aquest grau alt d’audiència, es una tonteria no aprofitar els recursos que ens ofereix aquest mitja, per tant cada cop més, les campanyes de màrqueting s’estan implanten a Internet. Les possibilitats de connexió a Internet (No només des de casa sinó amb altres dispositius com el telèfon mòbil, PDAs, et) afavoreixen també la difusió de la publicitat.

Els usuaris d’Internet, ja no són passius, sinó actius. La interactivitat que ofereixen el propi mitja i la possibilitat de participar activament en algunes webs, atrau molt als usuaris, i això ho aprofiten les noves estratègies de màrqueting. El màrqueting 2.0 o màrqueting interactiu, intenta involucrar a l’usuari amb el producte per fins i tot deixar-li decidir com el vol, no només a través dels mitjans típics com la televisió o la ràdio, sinó per mitja de tots els que pot.

Per crear una bona estratègia de màrqueting amb el suport de la web 2.0, necessitem tenir una bona organització dels continguts. Actualment hi destaquen tres mètodes bàsics: Card Sorting, Focus Grup i Eye Tracking.

El primer consisteix en donar a un usuari un conjunt de targetes amb els continguts de la web que volem crear perquè ell mateix els organitzi com a ell li agradaria trobar-los. Això ens pot ser molt ùtil ja que ens mostrarà què és el que més interessa a l’usuari i com vol que se li presenti a la web.

El segon, Focus Grup, consisteix en reunir a un conjunt d’usuaris perquè decideixin entre ells quins son els punts més interessants del producte i com s’haurien de mostra.

L’últim, el eye tracking, consisteix en posar davant de l’ordinador a un usuari i veure quines parts de la pàgina dedica més temps a veure. Allà és on posarem els anuncis.

Per últim cal remarca la importància que tenen els cercadors per poder aconseguir un bon resultat en la nostra campanya de màrqueting, ja que “si no apareixes a Google, no existeixes”.

Hi ha dos tipus bàsics de posicionament: El natural o SEO i el de pagament. El primer s’obté només tenint en conte la popularitat de la nostra pàgina, és a dir, la quantitat d’enllaços que porten a la nostra web. El segon és de resultats immediats però menys estable que l’altre i sense tan bons resultats.

Com funciona per dins un diari digital? Els alumnes de la EUPMT han fet una visita a la redacció del Capgròs, un diari gratuït que es distribueix a Mataró i tota la comarca del Maresme, i han pogut observar l’estructura interna i el funcionament d’aquest tipus de mitjans de comunicació.

Primer de tot cal destacar que dintre d’un diari digital hi ha diferents departaments o àrees de treball. La primera i més important és la redacció. Aquí hi treballen tots els periodistes agrupats en les diferents seccions de diari. Gràcies a un gestor de continguts (CMS) semblant al que utilitzen els blocs, però fet a mida i amb moltes més opcions, poden redactar i publicar al moment qualsevol article, aconseguint un alt nivell d’immediatesa. Els alumnes van poder comprovar aquest alt nivell d’eficiència veïnet com van publicar la notícia de la seva visita a la redacció en un moment, incloent-hi fins i tot dues fotografies.

Un altre secció, separada dels redactors, és el departament de disseny. Com els periodistes no estan preparats específicament per treballar amb programes de maquetació o de retoc de fotografia, essencials per a l’edició impresa, un equip de dissenyadors s’encarrega de fer-ho, fabricant una espècie de plantilla on els periodistes només han d’inserir els seus articles. En aquesta secció es treballa amb software de la casa Adobe (In design, Photoshop, Ilustrator, Dreamweaver…)

Per últim, el Capgròs disposa també d’un departament tècnic que s’encarrega de gestionar la web i de proporcionar serveis a altres empreses, a traves de l’empresa Càpsula mèdia. Una de les tasques més importants d’aquesta empresa vinculada al diari és la gestió de la publicitat. Les empreses que es volen anunciar en aquest diari contacte amb ells i decideixen quin sistema de facturació els hi serà més rentable, ja sigui pagament per clics, per visites, etc… Per fer això utilitzen Google Adworks, un sistema que els permet controlar de forma molt senzilla les visites de la web o el nombre de clic que té cada anunci.

Edicions digitals del diari Capgròs

En aquest bloc hem parlat molt del fenomen web 2.0 i de com els usuaris s’estan convertint en periodistes amateur generant els seus propis continguts, no obstant això, no hem de menysprear mai la feina dels periodistes professionals i hem de considerar els diaris digitals com una bona font d’informació.

Des de fa uns anys els directius dels diaris tradicionals s’han adonat del gran potencial que ofereix Internet i gairebé tots els diaris tenen ja la seva edició digital, que alguns cops rep més visites que els exemplars en paper venuts.

Els diaris digitals ofereixen un nou món de possibilitats. El primer, i evident, avantatges és la immediatesa. Els diaris en paper surten un cop al dia i sempre recullen les notícies del dia anterior, en canvi, els diaris digitals s’actualitzen al moment i a més ens permeten consultar notícies antigues, ja que queden emmagatzemades a la web com si es tractes d’una hemeroteca.

Un altre avantatge és la cerca ràpida de notícies. Amb molts pocs clics, els usuaris poden trobar les notícies que més els interessen i fins i tot rebre-les automàticament al seu ordinador per mitja d’una sindicalització (RSS) sense ni tan sols haver d’entrar a la pàgina web del diari.

També és important remarcar el fet que possibiliten als l’usuari participar amb el mitja a través d’enquestes i comentaris. Només cal recordar el gran impacte que van tenir durant les eleccions generals d’aquest any.

Si fem una mirada més profunda als diaris digitals, veurem que amés del tipus de notícies que publiquen, es diferencien sobretot en l’estructuració de la informació. Bàsicament podem observar dos models: els tradicional i el que anomenarem aparador.

El model tradicional intenta seguir l’estructuració típica d’un diari en format paper. Només entrar a la web trobarem la portada amb les notícies més importants i les seccions bàsiques. Un exemple d’aquet model és la web de el Periódico de Catalunya.

Per altre banda, el model aparador fa una maquetació totalment diferent a la del format paper, posant totes les notícies a la portada perquè sigui el lector qui decideixi què vol llegir. Un exemple d’aquest tipus de maquetació “caotica” és la web del diari 20 minutos.

Adreces d’interés

www.elperiodico.cat

www.20minutos.es

www.lavanguardia.es

www.elpais.com

www.adn.es

]]> http://insinexa.wordpress.com/2008/05/29/diaris-digitals/feed/ 1 insinexa Diferents diaris catalans http://insinexa.wordpress.com/2008/05/17/dia-mundial-dinternet/ http://insinexa.wordpress.com/2008/05/17/dia-mundial-dinternet/#comments Sat, 17 May 2008 20:28:52 +0000 insinexa http://insinexa.wordpress.com/?p=38 ]]>

Avui, 17 de maig, és el Dia Mundial d’Internet. Ara fa 3 anys la ONU va decidir celebrar avui el Dia Mundial de la Societat de la Informació, aprofitant això, l’Associació d’Usuaris d’Internet va proclamar aquest dia el Dia d’Internet.

Tenint en compte que més de 1.100 milions de persones utilitzen Internet cada dia, entre les quals 89 milions són de parla hispana, aquesta festa té un gran seguiment a tot el mon. Aquesta edició es celebra a més de 22 països

La festa té com a objectiu donar a conèixer a tothom els últims avenços de les noves tecnologies, i per fer-ho, durant tot el cap de setmana es celebraran diferents concert i concursos per tot l’estat.

Aprofitant aquesta festa també s’han celebrat altres actes relacionat amb les telecomunicacions. Un dels que més destaca és el iWeekend, un concurs que reuneix a San Sebastià a un grup de joves emprenedors d’Internet que tenen l’encàrrec de crear un producte (una web o una aplicació) totalment nova en només 55 hores; un gran exemple de treball en grup.

Per últim cal destacar avui també que la Generalitat ha creat el primer canal de Youtube d’una administració pública a Espanya. Gencat.cat, així es diu el canal, ofereix un seguit de vídeos que ens mostren els racons més bonics del nostre patrimoni a més d’informació d’interès com la sequera. Paral•lelament també s’ha creat CliCat, una pàgina també de la Generalitat, que reuneix material audiovisual de lliure accés relacionat amb el nostre país. Aquí teniu un dels vídeos que podeu trobar en aquesta pàgina

Més enllaços sobre la notícia:

Dia d’Internet a la Wikipedia

Notícia sobre Gencat.cat

]]> http://insinexa.wordpress.com/2008/05/17/dia-mundial-dinternet/feed/ 0 insinexa Dia d\'Internet Mapa dels internautas Logo iWeekend Gencat.cat http://insinexa.wordpress.com/2008/04/06/televisio-20/ http://insinexa.wordpress.com/2008/04/06/televisio-20/#comments Sun, 06 Apr 2008 15:28:50 +0000 insinexa http://insinexa.wordpress.com/?p=33 ]]> Vols estar al dia de les ultimes animalades de Microsoft o de Google? Vols saber quin serà el pròxim “joguet” que traurà Apple? Vols conèixer quins són els bloggers més llegits de la xarxa?

Us presento Mobuzz TV, un dels primers canal de televisió que només emet per Internet. Cada dia (de dilluns a divendres) trobareu tres programes d’una durada d’uns 5 minuts, que podreu veure des de la web, al iPod o des de qualsevol comunitat d’intercanvi de vídeos com YouTube o Daily Motion.

El primer programa, i el més vist, és la Dosis Diaria. Iria, la presentadora, fa un repàs a l’actualitat del mon de la informàtica i sobretot d’Internet. Aquí ens informaran dels últims plans de dominació mundial de Google, la guerra entre Microsoft i Yahoo! o dels últims gatges d’Apple; però també de la censura que pateixen els internautes a Xina i les últims judicis de la SGAE pels drets d’autors.

Apart d’aquest petit informatiu sobre Informàtica, a Mobuzz TV també s’elabora el Noticiero, un altre informatiu dirigit per Míriam Reyes i Javier Capitan que, al més pur estil del Informal, programa que va arrasar a Tele 5, ens porta l’actualitat política del dia. Podreu veure les imitacions de Javier Capitan i d’un home, que no em recordo com es diu, que imita a Jaime Peñafiel (James Rock Loyal)!!!

Per últim, per aquelles que us interessin més les notícies del cor, també podreu gaudir de Punto Gilton, un interessant informatiu que analitza les últimes burrades que circulen dels famosos per Internet, entre elles el famós Menaige Trois de la Shakira!

La part més interessant, però, d’aquest canal és el seu Newsroom 2.0, ja que tots els continguts dels programes que fan, en part venen del que els usuaris i deixen aquí. Qualsevol es pot convertir en redactor de Mobuzz TV, deixant vídeos i articles en aquesta secció. Un excel•lent exemple de periodisme 2.0.

S’ha acabat això de fer llargues cues davant un mostrador del nostre ajuntament per preguntar per les ultimes ordenances municipals o fer les nostres gestions. Internet ens ha de donar l’oportunitat de fer tot això des de casa.

Segons Antoni Cebrian, coordinador de la web de l’ajuntament de Mataró, degut a les dificultat d’identificació dels usuaris, aquesta atractiva opció encara no esta del tot integrada a les pàgines web municipals. Tot i això, jo crec que si avui en dia es possible fer transaccions bancàries per Internet, ha de ser també possible pagar els impostos municipals de la teva ciutat.

Deixant de banda la interacció, un altre punt important que han de proporcionar les pàgines municipals és la informació ciutadana. Informació sobre les entitats, sobre els plens municipals, sobre els tributs.

Això, però, suposa un petit problema: l’enorme quantitat d’informació que hi pot arribar a haver-hi en una web d’un municipi gran com Barcelona o Hospitalet pot arribar a dificultar la navegació i la comprensió del site si esta mal estructurada, i gairebé sempre ho esta. Per això, l’última cosa a tenir en conte, i per mi la més important és el disseny. Sense una bona estructuració de la informació ens pot arribar a ser impossible trobar el que volem, i si això és important en una pàgina web “normal”, encara ho és més en una institucional.

Per últim comentar que moltes pàgines d’ajuntaments estan adquirint elements de la web 2.0 com ara la possibilitat de penjar fotografies de la ciutat a la web de l’ajuntament de Mataró o el blog de l’alcalde de Barcelona.

Avui us porto un parell de adreces web de dos concursos molt interessants:

La primera és la dels YouTube Video Awards 2007, un concurs on els usuaris de la popular plataforma d’intercanvi de vídeos d’Internet, YouTube, n’han votat els millors vídeos de l’any en 12 categories diferents com el millor vídeo musical, el millor curtmetratge, la millor sèrie o el millor vídeo creatiu. Segur que n’haureu vist algun d’ells.

L’altre és WebWare, una web on s’han dedicat, també per mitjà dels vots dels usuaris, ha recopilar les millors webs 2.0 d’Internet. El concurs encara està en curs i podem votar els nostres webs preferits en les categories de:  àudio i vídeo, chat i e-mail, fotografia digital, eines de disseny web… entre d’altres. Encara que la pàgina està en Anglès us serà molt útil per descobrir les últimes tendències en el nou món del web 2.0.

Com ja hem explicat en posts anteriors ens trobem en mig d’una revolució cultural en que la manera de veure i entendre la informació va canviant.

Aquest fet és fàcil de veure ara, però no ho era tant al 2003 quan Shayne Bowman i Chris Willis van escriure We Media, un llibre editat per l’Institut de Premsa Americà (API) que ha servit de fonaments del desenvolupament actual dels medis de comunicació.

Tot i no conèixer encara eines com Youtube, Picasa o Facebook; simplement perquè encara no s’havien inventat; Aquests dos personatges van ser capaços de predir cap a on apuntava el futur d’Internet amb força encert.

Segons aquest llibre, l’usuari ha de passar de ser un simple receptor d’informació a ser un creador de continguts. Això, gràcies al fenomen web 2.0 s’ha dut a terme i cada vegada són més les eines que, d’una manera molt fàcil i gratuïtament , ens permet convertir-nos amb “periodistes amateur”.

Un altre canvi que pronosticava aquest llibre és el filtratge de la informació. Abans tot el que es publicava era triat i filtrat pels editors abans que se li presentes a l’usuari, però ara són ells mateixos qui, a traves de comentaris i sindicalitzacions (RSS) en filtren els continguts; és a dir trien, d’entre la gran quantitat d’informació que hi ha actualment a la web (infoxicació) quina és la més fiable i interessant.

Les reflexions de Shayne i Chris ens fan plantejar-nos una pregunta: Ens trobem al final dels medis de comunicació tal i com ara els coneixem? La resposta és SI, però això no implica que desapareixin! Només s’han d’adaptar a les noves tendències. Són molts els mitjans de comunicació, sobretot diaris digitals, que ja permeten que es propis usuaris intervinguin directament ens els continguts i més els que ho faran en un futur.

Com deia Charles Darwin: Adaptar-se o morir!

El passat 9 de març, com tots sabeu, es van celebra eleccions generals a Espanya. Deixant de banda els resultats, tot aquest procés electoral ha estat destacat respecte els comicis anteriors per la repercussió que ha tingut en el mon de la comunicació.

Per primer cop les partits polítics i els medis de comunicació s’han donat conte de les possibilitats que ofereix Internet i, no encara en la mateixa mesura com passa a Estats Units, les han sabut explotar.

Per una banda, hem pogut veure com els partits polítics han dedicat molts esforços a la creació de pàgines web per fer les seves campanyes , com per exemple la web d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que a l’apartat esquerra tv incorporava vídeos dels mítings i declaracions dels seus candidats.

Però això no s’ha aturat aquí sinó que , gaire bé tots els líders també han utilitzat altres plataformes com YouTube, Flikr, Facebook, Tweeter, blocs personals o fins i tot Second Life; on Gaspar Llamazares va fer el primer míting virtual espanyol. D’aquesta manera els polítics han creat comunitats socials per així poder tenir un contacte més directe amb els internautes; alguns exemples són el bloc de Carme Chacón, o la conta de de flikr del Partit Popular de Catalunya (PPC).

Per altra banda, també cal remarcar l’ús que els mitjans de comunicació han fet d’Internet. Iniciatives com la  de fer un preguntes als candidats a través de YouTube i RTVE o l’alt grau de participació que van oferir diaris com ADN a través de les seves webs amb enquestes i la possibilitat de publicar comentaris (fins al punt de col•lapsar les servidors) en son clars exemples.

Per fer evident d’importància que ha tingut Internet en els mitjans de comunicació tradicionals només cal veure la portada històrica que va treure el Periódico de Catalunya el 6 de març, on només apareixia la adreça web de la seva sucursal d’Andorra on hi havia els resultats de les enquestes d’intenció de vot que no es podíen publicar a Espanya

Després d’aquesta setmaneta de vacances en que no he publicat res, torno a la carga amb un tema que últimament esta molt de moda: la web 2.0. Tothom utilitza aquest terme constantment, però algú sap què és realment?

El terme web 2.0 es va començar a popularitzar després que Tim O’Reilly, un dels màxims impulsors de software lliure, l’esmentés durant una conferència l’any 2004.

Abans de l’aparició de la web 2.0, l’usuari havia de romandre passiu davant de l’ordinador empassant-se els continguts que els periodistes i editors publicaven a la web amb una interactivitat molt limitada, igual que els altres medis de comunicació. Ara però, l’usuari es converteix automàticament en consumidor i editor d’informació. El propi usuari decideix que vol veure i crea els seus propis continguts.

El fenomen web 2.o ha fet aparèixer centenars de pàgines web que aprofiten la infinitat de possibilitats que ofereix la web 2.0 com ara Wikipedia, YouTube, Flikr, Facebook o blocs com Blogger o WordPress entre d’altres

Totes aquestes pàgines es diferencien de les web1.0 en que permet que l’usuari participi activament en els continguts i en que s’actualitzen molt ràpidament , molts sovint més d’un cop al dia.

Això en part és degut als gestors de continguts (CMS) que qualsevol persona pot utilitzar fàcilment. 

Tot això us podria semblar poc, però hem de ser conscients de que estem davant d’una nova revolució cultural, ja que ara qualsevol es capaç de difondre els seus continguts perquè arribin a tot el món nomes amb una simple connexió a Internet.  

Això en fa venir al cap però, una pregunta una mica catastrofista. Si ara tothom és capaç de publicar notícies i difondre informació, que passarà amb els mitjans de comunicació d’avui en dia? Substituirem els diaris per blocs? les ràdios per podcast? La televisió per videoblogs? I el que encara em fa més por, estem davant del final del periodisme?