En aquest bloc hem parlat molt del fenomen web 2.0 i de com els usuaris s’estan convertint en periodistes amateur generant els seus propis continguts, no obstant això, no hem de menysprear mai la feina dels periodistes professionals i hem de considerar els diaris digitals com una bona font d’informació.
Des de fa uns anys els directius dels diaris tradicionals s’han adonat del gran potencial que ofereix Internet i gairebé tots els diaris tenen ja la seva edició digital, que alguns cops rep més visites que els exemplars en paper venuts.
Els diaris digitals ofereixen un nou món de possibilitats. El primer, i evident, avantatges és la immediatesa. Els diaris en paper surten un cop al dia i sempre recullen les notícies del dia anterior, en canvi, els diaris digitals s’actualitzen al moment i a més ens permeten consultar notícies antigues, ja que queden emmagatzemades a la web com si es tractes d’una hemeroteca.
Un altre avantatge és la cerca ràpida de notícies. Amb molts pocs clics, els usuaris poden trobar les notícies que més els interessen i fins i tot rebre-les automàticament al seu ordinador per mitja d’una sindicalització (RSS) sense ni tan sols haver d’entrar a la pàgina web del diari.
També és important remarcar el fet que possibiliten als l’usuari participar amb el mitja a través d’enquestes i comentaris. Només cal recordar el gran impacte que van tenir durant les eleccions generals d’aquest any.
Si fem una mirada més profunda als diaris digitals, veurem que amés del tipus de notícies que publiquen, es diferencien sobretot en l’estructuració de la informació. Bàsicament podem observar dos models: els tradicional i el que anomenarem aparador.
El model tradicional intenta seguir l’estructuració típica d’un diari en format paper. Només entrar a la web trobarem la portada amb les notícies més importants i les seccions bàsiques. Un exemple d’aquet model és la web de el Periódico de Catalunya.
Per altre banda, el model aparador fa una maquetació totalment diferent a la del format paper, posant totes les notícies a la portada perquè sigui el lector qui decideixi què vol llegir. Un exemple d’aquest tipus de maquetació “caotica” és la web del diari 20 minutos.
Adreces d’interés
insinexa
[...] Com funciona per dins un diari digital? Els alumnes de la EUPMT han fet una visita a la redacció del Capgròs, un diari gratuït que es [...]
Per: Capgros.com « Insinexa magazine el 1 juny, 2008
a les 11:06 pm