Com ja hem explicat en posts anteriors ens trobem en mig d’una revolució cultural en que la manera de veure i entendre la informació va canviant.

Aquest fet és fàcil de veure ara, però no ho era tant al 2003 quan Shayne Bowman i Chris Willis van escriure We Media, un llibre editat per l’Institut de Premsa Americà (API) que ha servit de fonaments del desenvolupament actual dels medis de comunicació.

Tot i no conèixer encara eines com Youtube, Picasa o Facebook; simplement perquè encara no s’havien inventat; Aquests dos personatges van ser capaços de predir cap a on apuntava el futur d’Internet amb força encert.

Segons aquest llibre, l’usuari ha de passar de ser un simple receptor d’informació a ser un creador de continguts. Això, gràcies al fenomen web 2.0 s’ha dut a terme i cada vegada són més les eines que, d’una manera molt fàcil i gratuïtament , ens permet convertir-nos amb “periodistes amateur”.

Un altre canvi que pronosticava aquest llibre és el filtratge de la informació. Abans tot el que es publicava era triat i filtrat pels editors abans que se li presentes a l’usuari, però ara són ells mateixos qui, a traves de comentaris i sindicalitzacions (RSS) en filtren els continguts; és a dir trien, d’entre la gran quantitat d’informació que hi ha actualment a la web (infoxicació) quina és la més fiable i interessant.

Les reflexions de Shayne i Chris ens fan plantejar-nos una pregunta: Ens trobem al final dels medis de comunicació tal i com ara els coneixem? La resposta és SI, però això no implica que desapareixin! Només s’han d’adaptar a les noves tendències. Són molts els mitjans de comunicació, sobretot diaris digitals, que ja permeten que es propis usuaris intervinguin directament ens els continguts i més els que ho faran en un futur.

Com deia Charles Darwin: Adaptar-se o morir!