El passat 9 de març, com tots sabeu, es van celebra eleccions generals a Espanya. Deixant de banda els resultats, tot aquest procés electoral ha estat destacat respecte els comicis anteriors per la repercussió que ha tingut en el mon de la comunicació.

Per primer cop les partits polítics i els medis de comunicació s’han donat conte de les possibilitats que ofereix Internet i, no encara en la mateixa mesura com passa a Estats Units, les han sabut explotar.

Per una banda, hem pogut veure com els partits polítics han dedicat molts esforços a la creació de pàgines web per fer les seves campanyes , com per exemple la web d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que a l’apartat esquerra tv incorporava vídeos dels mítings i declaracions dels seus candidats.

Però això no s’ha aturat aquí sinó que , gaire bé tots els líders també han utilitzat altres plataformes com YouTube, Flikr, Facebook, Tweeter, blocs personals o fins i tot Second Life; on Gaspar Llamazares va fer el primer míting virtual espanyol. D’aquesta manera els polítics han creat comunitats socials per així poder tenir un contacte més directe amb els internautes; alguns exemples són el bloc de Carme Chacón, o la conta de de flikr del Partit Popular de Catalunya (PPC).

Per altra banda, també cal remarcar l’ús que els mitjans de comunicació han fet d’Internet. Iniciatives com la  de fer un preguntes als candidats a través de YouTube i RTVE o l’alt grau de participació que van oferir diaris com ADN a través de les seves webs amb enquestes i la possibilitat de publicar comentaris (fins al punt de col•lapsar les servidors) en son clars exemples.

Per fer evident d’importància que ha tingut Internet en els mitjans de comunicació tradicionals només cal veure la portada històrica que va treure el Periódico de Catalunya el 6 de març, on només apareixia la adreça web de la seva sucursal d’Andorra on hi havia els resultats de les enquestes d’intenció de vot que no es podíen publicar a Espanya

Your response: