Vols estar al dia de les ultimes animalades de Microsoft o de Google? Vols saber quin serà el pròxim “joguet” que traurà Apple? Vols conèixer quins són els bloggers més llegits de la xarxa?

Us presento Mobuzz TV, un dels primers canal de televisió que només emet per Internet. Cada dia (de dilluns a divendres) trobareu tres programes d’una durada d’uns 5 minuts, que podreu veure des de la web, al iPod o des de qualsevol comunitat d’intercanvi de vídeos com YouTube o Daily Motion.

 

El primer programa, i el més vist, és la Dosis Diaria. Iria, la presentadora, fa un repàs a l’actualitat del mon de la informàtica i sobretot d’Internet. Aquí ens informaran dels últims plans de dominació mundial de Google, la guerra entre Microsoft i Yahoo! o dels últims gatges d’Apple; però també de la censura que pateixen els internautes a Xina i les últims judicis de la SGAE pels drets d’autors.

Apart d’aquest petit informatiu sobre Informàtica, a Mobuzz TV també s’elabora el Noticiero, un altre informatiu dirigit per Míriam Reyes i Javier Capitan que, al més pur estil del Informal, programa que va arrasar a Tele 5, ens porta l’actualitat política del dia. Podreu veure les imitacions de Javier Capitan i d’un home, que no em recordo com es diu, que imita a Jaime Peñafiel (James Rock Loyal)!!!

Per últim, per aquelles que us interessin més les notícies del cor, també podreu gaudir de Punto Gilton, un interessant informatiu que analitza les últimes burrades que circulen dels famosos per Internet, entre elles el famós Menaige Trois de la Shakira!

La part més interessant, però, d’aquest canal és el seu Newsroom 2.0, ja que tots els continguts dels programes que fan, en part venen del que els usuaris i deixen aquí. Qualsevol es pot convertir en redactor de Mobuzz TV, deixant vídeos i articles en aquesta secció. Un excel•lent exemple de periodisme 2.0.

Com no ens cansem de dir, les webs avui en dia han de permetre la interactivitat amb els usuaris. L’usuari ha de poder fer coses, i no només llegir; i un exemple evident d’això són les pàgines d’institucions, sobretot les dels ajuntaments.

S’ha acabat això de fer llargues cues davant un mostrador del nostre ajuntament per preguntar per les ultimes ordenances municipals o fer les nostres gestions. Internet ens ha de donar l’oportunitat de fer tot això des de casa.

Segons Antoni Cebrian, coordinador de la web de l’ajuntament de Mataró, degut a les dificultat d’identificació dels usuaris, aquesta atractiva opció encara no esta del tot integrada a les pàgines web municipals. Tot i això, jo crec que si avui en dia es possible fer transaccions bancàries per Internet, ha de ser també possible pagar els impostos municipals de la teva ciutat.

Deixant de banda la interacció, un altre punt important que han de proporcionar les pàgines municipals és la informació ciutadana. Informació sobre les entitats, sobre els plens municipals, sobre els tributs.

Això, però, suposa un petit problema: l’enorme quantitat d’informació que hi pot arribar a haver-hi en una web d’un municipi gran com Barcelona o Hospitalet pot arribar a dificultar la navegació i la comprensió del site si esta mal estructurada, i gairebé sempre ho esta. Per això, l’última cosa a tenir en conte, i per mi la més important és el disseny. Sense una bona estructuració de la informació ens pot arribar a ser impossible trobar el que volem, i si això és important en una pàgina web “normal”, encara ho és més en una institucional.

Per últim comentar que moltes pàgines d’ajuntaments estan adquirint elements de la web 2.0 com ara la possibilitat de penjar fotografies de la ciutat a la web de l’ajuntament de Mataró o el blog de l’alcalde de Barcelona.

Benvinguts de nou al meu bloc!

Avui us porto un parell de adreces web de dos concursos molt interessants:

 

La primera és la dels YouTube Video Awards 2007, un concurs on els usuaris de la popular plataforma d’intercanvi de vídeos d’Internet, YouTube, n’han votat els millors vídeos de l’any en 12 categories diferents com el millor vídeo musical, el millor curtmetratge, la millor sèrie o el millor vídeo creatiu. Segur que n’haureu vist algun d’ells.

   

L’altre és WebWare, una web on s’han dedicat, també per mitjà dels vots dels usuaris, ha recopilar les millors webs 2.0 d’Internet. El concurs encara està en curs i podem votar els nostres webs preferits en les categories de:  àudio i vídeo, chat i e-mail, fotografia digital, eines de disseny web… entre d’altres. Encara que la pàgina està en Anglès us serà molt útil per descobrir les últimes tendències en el nou món del web 2.0.

Com ja hem explicat en posts anteriors ens trobem en mig d’una revolució cultural en que la manera de veure i entendre la informació va canviant.

Aquest fet és fàcil de veure ara, però no ho era tant al 2003 quan Shayne Bowman i Chris Willis van escriure We Media, un llibre editat per l’Institut de Premsa Americà (API) que ha servit de fonaments del desenvolupament actual dels medis de comunicació.

Tot i no conèixer encara eines com Youtube, Picasa o Facebook; simplement perquè encara no s’havien inventat; Aquests dos personatges van ser capaços de predir cap a on apuntava el futur d’Internet amb força encert.

Segons aquest llibre, l’usuari ha de passar de ser un simple receptor d’informació a ser un creador de continguts. Això, gràcies al fenomen web 2.0 s’ha dut a terme i cada vegada són més les eines que, d’una manera molt fàcil i gratuïtament , ens permet convertir-nos amb “periodistes amateur”.

Un altre canvi que pronosticava aquest llibre és el filtratge de la informació. Abans tot el que es publicava era triat i filtrat pels editors abans que se li presentes a l’usuari, però ara són ells mateixos qui, a traves de comentaris i sindicalitzacions (RSS) en filtren els continguts; és a dir trien, d’entre la gran quantitat d’informació que hi ha actualment a la web (infoxicació) quina és la més fiable i interessant.

Les reflexions de Shayne i Chris ens fan plantejar-nos una pregunta: Ens trobem al final dels medis de comunicació tal i com ara els coneixem? La resposta és SI, però això no implica que desapareixin! Només s’han d’adaptar a les noves tendències. Són molts els mitjans de comunicació, sobretot diaris digitals, que ja permeten que es propis usuaris intervinguin directament ens els continguts i més els que ho faran en un futur.

Com deia Charles Darwin: Adaptar-se o morir!

El passat 9 de març, com tots sabeu, es van celebra eleccions generals a Espanya. Deixant de banda els resultats, tot aquest procés electoral ha estat destacat respecte els comicis anteriors per la repercussió que ha tingut en el mon de la comunicació.

Per primer cop les partits polítics i els medis de comunicació s’han donat conte de les possibilitats que ofereix Internet i, no encara en la mateixa mesura com passa a Estats Units, les han sabut explotar.

Per una banda, hem pogut veure com els partits polítics han dedicat molts esforços a la creació de pàgines web per fer les seves campanyes , com per exemple la web d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que a l’apartat esquerra tv incorporava vídeos dels mítings i declaracions dels seus candidats.

Però això no s’ha aturat aquí sinó que , gaire bé tots els líders també han utilitzat altres plataformes com YouTube, Flikr, Facebook, Tweeter, blocs personals o fins i tot Second Life; on Gaspar Llamazares va fer el primer míting virtual espanyol. D’aquesta manera els polítics han creat comunitats socials per així poder tenir un contacte més directe amb els internautes; alguns exemples són el bloc de Carme Chacón, o la conta de de flikr del Partit Popular de Catalunya (PPC).

Per altra banda, també cal remarcar l’ús que els mitjans de comunicació han fet d’Internet. Iniciatives com la  de fer un preguntes als candidats a través de YouTube i RTVE o l’alt grau de participació que van oferir diaris com ADN a través de les seves webs amb enquestes i la possibilitat de publicar comentaris (fins al punt de col•lapsar les servidors) en son clars exemples.

Per fer evident d’importància que ha tingut Internet en els mitjans de comunicació tradicionals només cal veure la portada històrica que va treure el Periódico de Catalunya el 6 de març, on només apareixia la adreça web de la seva sucursal d’Andorra on hi havia els resultats de les enquestes d’intenció de vot que no es podíen publicar a Espanya

Després d’aquesta setmaneta de vacances en que no he publicat res, torno a la carga amb un tema que últimament esta molt de moda: la web 2.0. Tothom utilitza aquest terme constantment, però algú sap què és realment?

El terme web 2.0 es va començar a popularitzar després que Tim O’Reilly, un dels màxims impulsors de software lliure, l’esmentés durant una conferència l’any 2004.

Abans de l’aparició de la web 2.0, l’usuari havia de romandre passiu davant de l’ordinador empassant-se els continguts que els periodistes i editors publicaven a la web amb una interactivitat molt limitada, igual que els altres medis de comunicació. Ara però, l’usuari es converteix automàticament en consumidor i editor d’informació. El propi usuari decideix que vol veure i crea els seus propis continguts.

El fenomen web 2.o ha fet aparèixer centenars de pàgines web que aprofiten la infinitat de possibilitats que ofereix la web 2.0 com ara Wikipedia, YouTube, Flikr, Facebook o blocs com Blogger o WordPress entre d’altres

Totes aquestes pàgines es diferencien de les web1.0 en que permet que l’usuari participi activament en els continguts i en que s’actualitzen molt ràpidament , molts sovint més d’un cop al dia.

Això en part és degut als gestors de continguts (CMS) que qualsevol persona pot utilitzar fàcilment. 

Tot això us podria semblar poc, però hem de ser conscients de que estem davant d’una nova revolució cultural, ja que ara qualsevol es capaç de difondre els seus continguts perquè arribin a tot el món nomes amb una simple connexió a Internet.  

Això en fa venir al cap però, una pregunta una mica catastrofista. Si ara tothom és capaç de publicar notícies i difondre informació, que passarà amb els mitjans de comunicació d’avui en dia? Substituirem els diaris per blocs? les ràdios per podcast? La televisió per videoblogs? I el que encara em fa més por, estem davant del final del periodisme?

Després de tots el problemes que he tingut amb les maleïdes plantilles del blogger (quasi em carrego tots els posts), finalment he decidit traspassar el meu bloc a wordpress, que  de moment sembla tenir més prestacions i funciona molt millor. Així que sisplau, canvieu els vostres enllaços al meu bloc antic per aquest.